M'excusaria dient que no he tingut temps, però és mentida... Sempre hi ha temps per fer les coses que vols fer, així que suposo que no ho volia fer. I avui ho vull fer, no sé si això implica que demà també ho voldré fer, però suposo que no implica res, ni tan sols que tu em llegeixis... És el millor i el pitjor d'internet.
D'entrada vull explicar que vaig crear aquest bloc per reivindicar el meu nom, o el nom que em va posar la meva mare: Em dic Maria Lluna.
Tothom em diu Lluna, crec que és una qüestió pràctica... En general a la gent que té un nom compost se la crida només per un d'ells o amb una contracció dels dos, així que no té res d'especial que a mi em cridin per un dels meus dos noms. Fins i tot, quan em pregunten com em dic, responc: "Em dic Lluna" i espero l'explosió del comentari pertinent i repetit fins a la sacietat (sigui el que sigui): "Lluna? Doncs jo sóc el sol" o "no l'havia sentit mai aquest nom" o "que bonic!"... I somric davant la reacció de la meva pràctica mentida, però la veritat és que em dic Maria Lluna i per mi té molt sentit.
El meu nom és el nom d'una cançó de Jaume Sisa de l'àlbum Qualsevol nit pot sortir el sol. La meva mare m'explicava que una nit ella li va dir que quan tingués una filla li posaria Maria Lluna com la seva cançó, va passar el temps i així ho va fer. La casualitat em va jugar a favor i fa alguns anys ens vam trobar al Sisa. La meva mare li va dir: "Mira, la Maria Lluna" i ell va dir: "Osti tu! D'una cançó ha sortit una persona!" i ens vam posar a riure.
Va ser un d'aquells moments únics on conflueixen mite i realitat i donen sentit a la vida que vivim, una reafirmació de la meva identitat i de la identitat dels meus pares que tanta falta em feia en aquell moment... i és per això que per mi és molt important dir-me Maria Lluna.
Maria Lluna
